Es considera que una persona pateix discapacitat visual o baixa visió quan té l’agudesa visual disminuida en ambdós ulls o el seu camp visual està alterat i, malgrat l’ús d’una compensació òptica convencional (ulleres o lents de contacte), la persona no pot realitzar una o més de les activitats de la vida diària. S’assumeix que sempre queda algun reste visual.
Es considera discapacitat visual o baixa visió, els dèficits visuals compresos entre l’AV considerada funcionalment suficient i la ceguera legal. Fins i tot els pacients considerats com cecs legals són susceptibles d’intentar potenciar la visió que els queda (anomenada “reste visual”).
És difícil precisar els límits exactes de la baixa visió, ja que una determinada agudesa visual (AV) ens pot incapacitar per a determinades tasques, però no per altres:
- Funcionalment, necessitem una AV de 5/10 per a poder realitzar la majoria de tasques visuals.
- En la majoria de països, els límitis per a considerar ceguera legal són: No superar una AV de 1/10 en el millor ull, amb la millor graduació possible, o tenir un camp visual de 10º o menor, al voltant d’un punt central de fixació.
Perquè es produeix la baixa visió?
La patologia que origina aquesta baixa visió pot estar en el globus ocular, en la via òptica o en el córtex visual. Pot ser hereditària, congènita o adquirida i pot afectar a diferents funcions oculars: agudesa visual, camp visual, percepció del color, sensibiltiat al contrast, adaptació a la foscor, motilitat ocular i percepció.
Quines patologies poden afectar així la visió?
Hi ha patologies que afecten més la visió central i altres la visió perifèrica. Un pacient amb una agudesa visual deteriorada tindrà dificultat per a discriminar objectes o persones i detalls, tant a distàncies llunyanes com properes, en canvi, si el que està afectat és el camp visual o la sensibilitat al contrast, tindrà afectada la mobilitat..
Patologies més habituals en baixa visió:
- Degeneració macular
- Glaucoma
- Problemes de retina (retinosi pigmentària, miopia magna, albinisme, etc.).
- Retinopatia diabètica
- Atròfia òptica
- Defectes cornials
- Altres
Exemples d’afectació del camp visual en diferents patologies:
- Degeneració macular associada a l’edat (DMAE).
- Glaucoma – Visió en túnel
- Retinopatia diabètica
- Quadrantanopsia per lessió cerebral (radiació òptica dreta)
Es pot fer rehabilitació visual?
Per descomptat que si!
A diferència de l’entrenament visual, que ens ajuda a recuperar problemes funcionals, la rehabilitació són tècniques que s’apliquen a persones amb problemes orgànics, en les quals mai millorarà la funció ocular afectada.
Quan el metge oftalmòleg ja no pot fer més, amb tractament mèdic o quirúrgic, és quan intervé l’especialista en baixa visió amb l’objectiu d’obtenir el màxim rendiment de la visió que queda.
Li ensenyarem a utiltizar el seu reste visual de forma més efectiva.
En què consisteix la Rehabilitació visual?
- Realitzar la història del pacient: Un dels aspectes més importants és avaluar quines són les metes i esperances del pacient i definir/detectar quines són les seves necessitats. Perquè molt sovint la persona el què vol és “veure-hi” i abans de començar el tractament, cal que entengui que la rehabilitació no li retornarà la visió perduda o “uns ulls nous”.
- Avaluar quin és el reste visual del pacient. És a dir, quanta visió manté i quin és el nivell de qualitat.
- Prescripció d’ajudes específiques.
- Entrenament: per aconseguir un millor ús del seu reste visual i també per ensenyar-li a utilitzar les ajudes (prismes, etc.)
Quines ajudes hi ha per a la baixa visió?
Ajudes Òptiques
- Per visió de lluny: telescops
- Per visió de prop: microscops, telemicroscops, lupes o sistemes electrònics
- De camp: telescops invertits, miralls i prismes
Ajudes no òptiques
Algunes situacions que ens semblen fàcils als qui veiem bé (com la higiene personal o menjar), poden representar grans obstacles per a una persona amb problemes visuals greus. Per això és important tenir cura de tots els elements que puguin contribuir a fer-los-hi la vida més senzilla.
- Sistemes d’il.luminació: L’ideal és combinar llums fluorescents (fredes, difonen la llum regularment, però aporten poc contrast) amb llums incandescents (aporten contrast però produeixen més calor).
- Controlar l’enlluernament: Per exemple, els banys amb rajoles brillants i els miralls amb forta il·luminació poden provocar enlluernaments que lluny de millorar la visió, fan que la persona afectada tingui més dificultats.
- Millora del contrast: És molt important tenir-lo en compte, ja que la majoria de patologies visuals greus provoquen una disminució de la sensiblitat al contrast. Existeixen dos tipus de contrast: color (positiu-negatiu) i clar/fosc.
- Per exemple, és interessant tenir dos tipus de vaixelles i utilitzar-les segons el menjar que es faci (peix blanc en plat blau fosc), segons la beguda que es prengui (cafè en tassa blanca) o segons les estoballes que s’utilitzin, etc. Això es pot aplicar a tots els objectes i espais de la casa i també s’hauria de tenir en compte en els espais públics.
- Magnificació: Moltes de les dificultats que presenta una persona amb discapacitat visual milloren ampliant el tamany de la imatge. Això ho poden aconseguir reduint la distància de treball, augmentant el tamany de l’objecte o incorporant una ajuda visual. Exemples: Atançar-se a la TV., utilitzar un telèfon amb tecles grans, fer les receptes amb lletra més gran i rotulador gruixut, etc.
- Ordre: És molt important que tots els membres d’una família respectin l’ordre establert perquè la persona amb discapacitat visual pugui localitzar els objectes.
Links d’interès: – www.visionsimulator.com / Associació Catalana de cecs i disminuïts visuals
