El 80% de la informació que processa el nostre cervell la rebem a través dels ulls. Per això, quan conduïm un vehicle, tenir una bona visió és clau!
La conducció requereix concentració i unes habilitats visuals òptimes per proporcionar una conducció segura.
Aquestes són algunes de les capacitats visuals bàsiques per a la conducció:
- Agudesa visual (definició o detall amb què es perceben els objectes)
- Visió Estereoscòpica
- Camp visual (espai total que s’abasta amb la visió en mirar un punt central)
- Sensibilitat al contrast (capacitat per discriminar un objecte del fons en què es troba)
- Temps de recuperació davant l’enlluernament (pèrdua de visió de curta durada, de 3 a 5 segons, després de l’exposició a una llum més intensa que la il·luminació general)
- Percepció cromàtica (capacitat de diferenciar els colors)
Agudesa visual
L’agudesa visual és la definició o detall amb el qual es perceben els objectes. Es veu directament afectada per les ametropies (miopia, hipermetropia i/o astigmatisme) no corregides o per determinades patologies.
Si els defectes refractius (ametropies) no estan ben compensats, dificulten la percepció dels senyals o marques viàries, provoca el càlcul erroni de distàncies de seguretat i velocitat d’altres vehicles i, en conseqüència, s’alteren els temps de reacció.
En conducció nocturna l’agudesa visual es redueix un 70% i la percepció de la profunditat pot arribar a ser 7 vegades més baixa. Per això, la conducció en condicions de baixa il·luminació i amb una mala visió és un clar risc de patir un accident.
Camp visual
El camp visual és l’espai total que s’abasta amb la visió en mirar un punt central. Permet percebre l’escena amb amplitud i és més rellevant que l’agudesa visual quant a risc d’accident al cotxe.
Si està alterat, provoca dificultats per gestionar canvis de carril, avançaments, irrupcions laterals de vianants a la calçada i incrementa l’angle mort.
Per altra banda, a mesura que s’incrementa la velocitat de conducció, les imatges es tornen més confuses, de forma que, a efectes pràctics, es redueix la visibilitat. Si la velocitat és molt alta, la vista del conductor pateix quelcom semblant a l’efecte túnel, és a dir, el camp de visió queda tan reduït que es té la sensació de circular per un túnel. (TuOptometrista.com)
És per això que el camp visual depèn directament de la velocitat del vehicle. A menor velocitat, major grau de la via és possible abastar amb la visió.
A 35 km/h es cobriria aproximadament un angle de 104º. Així seria fàcil detectar objectes situats fora dels marges de la carretera.
A 65 km/h es reduiria la visió perifèrica, sols es podrien observar 70º de la via.
A 100 km/h l’angle de visió perifèrica baixa fins als 42º. Això limita la percepció d’elements molt propers a la calçada o en el carril del costat.
A 130 km/h apareix l’anomenat “efecte túnel”, limitant la visió a sols un angle de 30º.
Es deixen de percebre objectes perifèrics a ambdós costats de la via, com senyals, semàfors, animals que poden irrompre a la carretera, obstacles o vianants. A aquesta velocitat, el conductor pot no ser capaç d’advertir una situació de risc que succeeixi en l’exterior de la via, ja que estaria fora del camp visual.
A 150 km/h es produeix el “cataclisme perceptiu”. Aquest efecte consisteix en la pèrdua de la visió perifèrica i la impossibilitat per avaluar correctament distàncies i velocitats.
Cal recordar que una reducció de la velocitat de sols 10 km/h pot millorar la visió perifèrica entre 7º i 10º.
Sensibilitat al contrast
És la capacitat per discriminar un objecte del fons en què es troba, és a dir, que el permet distingir quan el contrast entre l’objecte que mirem i el fons és reduït.
És una habilitat molt important en la conducció, perquè malgrat tenir un 100% d’agudesa visual, si la sensibilitat al contrast és baixa, pot dificultar molt la conducció de nit, amb l’enlluernament o en situacions climatològiques adverses com la boira. A la ciutat pot dificultar veure els vianants a les voreres o patir més fatiga visual.
Enlluernament
El temps de recuperació davant l’enlluernament és la pèrdua de visió de curta durada, de 3 a 5 segons, després de l’exposició a una quantitat excessiva de llum per al sistema visual receptor.
En cas d’enlluernament per un altre vehicle, aquesta capacitat de recuperació és clau. Només cal pensar que a 120 km/h, un temps de recuperació de 5 segons significa recórrer 170 metres sense una visió correcta i segons l’estudi realitzat pel COOOC, Essilor, Fesvial i INTRAS de la Universitat de València, el 45% de conductors catalans triga més de 20 segons en recuperar totalment la visió central.
S’incrementa més en persones amb cataractes i és més freqüent en els operats de cirurgia refractiva.
Aquestes capacitats visuals es poden veure alterades per nombroses malalties o trastorns, tant del propi òrgan de la visió (cataractes, glaucoma o alteracions de la refracció, com la miopia, astigmatisme…), com per malalties d’altres òrgans o sistemes, com la diabetis, també per determinats medicaments, l’envelliment natural i per la fatiga, la falta de son i l’alcohol, ja que disminueixen sensiblement els reflexos neuromotors, essencials per prendre decisions en diferents condicions de lluminositat i quan tot està en moviment.
A més a més, cal tenir molt present el grau d’atenció, ja que si aquest és baix, la capacitat visual i el temps de reacció es redueixen molt. El cansament físic o l’ús del telèfon mòbil en són dos exemples, malauradament freqüents.
Quant al mòbil, tots sabem el risc que suposa conduir mentre l’utilitzem, el que no teníem tant clar és que el risc no està tant en desviar la mirada de la carretera sinó en la pèrdua d’atenció que suposa estar pendent d’una conversa, inclús amb el sistema de mans lliures.
Recomanacions als conductors:
- Unes ulleres de sol que evitin l’excés de llum fan la conducció més confortable.
- Sense que hi hagi patologia, algunes circumstàncies fan perdre camp visual, com alguns elements de l’estructura del vehicle. Per reduir-ne l’efecte cal fer un ús continu dels retrovisors i incrementar els moviments oculars i de rotació del coll.
- Utilitzeu les ulleres o lents de contacte per aconseguir la millor visió al volant.
- Si teniu necessitat d’usar ulleres “de prop” és recomanable que empreu unes ulleres progressives per observar millor la informació que rebeu a través del tauler del vehicle.
- Si noteu dificultats per conduir de nit (no distingiu bé els senyals, no calculeu bé la profunditat, etc.), eviteu conduir de nit o quan hi hagi males condicions de lluminositat (pluja, boira…).
- Si patiu dificultats de camp visual, cal reduir la velocitat; en augmentar la velocitat es redueix el camp de visió.
- Si preneu algun fàrmac que afecta la vostra visió, seguiu els consells del vostre metge i eviteu la conducció.
- Quan la sensibilitat al contrast s’altera, cal evitar la conducció del capvespre a l’alba. Existeixen ulleres amb filtres selectius que permeten millorar-la.
- Si a la conducció nocturna s’hi afegeix l’alcohol no només es veuran afectades les aptituds psicomotores del conductor, el grau d’atenció i el temps de resposta, també es pot alterar la qualitat de la visió. A mesura que augmenta la concentració d’alcohol a la sang, disminueix la capacitat de discriminació visual i la capacitat de rebre estímuls visuals perifèrics.
- Abans de viatjar, feu-vos una exploració visual.
Bibliografia:
Campanya iniciada l’any 2020: La seguretat viària comença per una bona visió, realitzada per Essilor, el COOOC (Col·legi Oficial d’Òptics-Optometristes de Catalunya) i la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) i INTRAS de la Universitat de València per conscienciar als conductors.
Anna Gombau, 12 juny 2020TFG: Anàlisi de la pèrdua d’habilitats i reflexes durant la conducció associades a l’envelliment.
Dra. Elena Valdés. Revista Trànsit i Seguretat Viària –a la secció dedicada a la Salut Vial.
TuOptometrista.Com – Colegio Oficial de Ópticos- Optometristas de Andalucía.
